El II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre arriba al seu equador
Barcelona, 19 de novembre de 2024
Avui, després del molt bon inici del primer dia, s’ha realitzat la segona jornada del II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, arribant l’esdeveniment al seu equador i que, a més de les xerrades, conferències i taules de debat, ha presentat els tallers participatius del congrés. Pepe Zapata ha començat fent un breu balanç de la jornada anterior mitjançant un videomuntatge que destacava, no només els moments més il·lustratius de la inauguració i de les primeres intervencions, sinó també l’entrega, participació i bon ambient que, tal i com ja va passar en l’edició anterior de dos anys enrere, caracteritza el congrés i a tots els seus participants.
La primera activitat ha estat la taula de debat Els joves com a agents culturals, en la que cada participant ha estat convidat a assumir un paper específic, posant-se en la pell dels joves, les institucions, els educadors i altres actors clau. Moderada per Pedro Sánchez Martínez, director adjunt de LaJoven, l’activitat ha comptat amb la participació de Marc Pineda, en representació del RBLS Festival de Teatre Jove, Chiara Paliotta, integrant del projecte Up To You Festival, Dimas Torrent, presentador del programa “El camerino”, vinculat al projecte Cultura Jove, i Adelie Ester, integrant del projecte MOVE arte para todos.
En aquesta xerrada participativa s’han definit i clarificat alguns conceptes fonamentals per tal de resoldre la problemàtica del mur que sembla separar al públic jove de les activitats culturals, una problemàtica que somatitza sovint en la manca de comunicació i d’accessibilitat. Buscant definir què significa una audiència jove, s’ha parlat especialment de la necessitat de resistir-se a la tendència d’englobar a l’audiència jove com un sol ens unificat. Els espectadors joves són, en efecte, un públic molts divers i que necessita ser aproximat mitjançant veus afins i canals que li siguin propers com les xarxes socials i comunicadors ajustats al seu llenguatge i a les narratives més actuals. De la mateixa manera, s’ha conclòs que resulta indispensable harmonitzar les propostes teatrals amb els interessos de l’audiència jove i, alhora, ser capaços, mitjançant les polítiques educatives, i tal i com ja es va suggerir el dia anterior, de convertir als joves en ciutadania cultural, iniciant-los en les múltiples formes i gèneres que poden adoptar les arts escèniques.
Tot seguit ha estat el torn de la conferència Qui hi va? Mediació i arts escèniques, a càrrec de Christian Fernández Mirón, expert en mediació amb comunitats que desenvolupa projectes diversos per a centres culturals i educatius, museus i teatres.
Fernández ha començat definint què significa realment la figura de mediació cultural per extreure’n i evidenciar-ne, no només els seus avantatges en el context d’una proposta artística de volgut impacte cultural i transformador, sinó la seva absoluta indispensabilitat. Segons el conferenciant, el mediador és un acompanyant, una figura capaç, mitjançant la comunicació i la contextualització del muntatge, d’orientar la mirada de l’espectador i d’estendre ponts entre la veu i objectiu artístic del creador o creadora i el seu públic destinatari. Christian Fernández també ha proposat, com a mètode d’aproximació cap al públic, un canvi de model en l’estil d’allò que, fins ara, es considerava com a mediació, transitant dels formats mes tradicionals com el col·loqui postfunció o la visita guiada, que continua entenent la transferència escenari-platea des d’una òptica unidireccional, cap a una forma més contemporània. Aquesta forma entén la mediació com un dret i una necessitat, establint una comunicació bidireccional, amb experts que ja no expliquen, sinó que pregunten (convidant així a la participació d’un públic més actiu) i convertint l’experiència en una prova, una recerca que s’allunya del guió prefixat de cara a incentivar l’aprenentatge.
A mig matí s’ha presentat sobre l’escenari del Romea la taula de debat Drets culturals relacionats amb els espectadors, formada per Jamp Palô, Fundador i director del projecte Escenautas: Navegantes de la Escena, Catalina Martín, integrant del projecte Teatro Accesible, Maria Oshodi, directora de Flatland, i Melissa Giorgio Alcalde, integrant del projecte Espectáculos accesibles: Experiencias de formación de públicos con discapacidad, que han debatut sobre el fet de garantir que tots els espectadors tinguin el mateix accés als seus drets culturals.
Entre les diverses idees que han sorgit de la taula de debat, destaca la notícia de la recent aprovació d’un Reial Decret que dictamina la incorporació d’un pla d’accessibilitat obligatori en la majoria dels espais teatrals de l’estat espanyol de cara a l’1 de gener de 2026, una dada que suposa un avenç del tot notable en matèria d’inclusió i d’accessibilitat i que demostra una conscienciació cada cop més important cap a la idea de democratització de la cultura com a dret fonamental de tota la ciutadania.
En acabar ha arribat un dels plats forts d’aquesta segona edició del Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, la taula d’experiències i debat Els festivals i els seus públics, en el que s’ha tractat sobre les estratègies que es fan servir per atraure els espectadors des de la perspectiva dels departaments educatius o les àrees de participació del públic dels festivals d’arts escèniques. Aquest col·loqui ha comptat amb grans noms de l’àmbit dels festivals d’arts escèniques més importants del món, com Kate Carter, directora de Públics a l’Edinburgh International Festival; Federico Irazábal, Director Artístic del FIBA – Festival Internacional de Buenos Aires; Lucie Hass, Directora de relació amb els espectadors del Festival d’Avignon; Rebecca Kezia Serefina Palupi, integrant del Jakarta International Contemporary Dance Festival o Luca Ricci, director artístic del Festival Kilowatt, tots ells integrants del Consell Assessor de la II edició del Congrés, a més de Mayté Valencia, membre de Casa del Lago UNAM, Chiara Marrani, Integrant del projecte Kilowatt Festival, i Maria José Enríquez Polo, co-fundadora del projecte MOMO Creative Lab.
Totes les intervencions han destacat la absoluta necessitat d’incorporar al públic en diferents aspectes del festival per aconseguir que l’esdeveniment s’integri dins la ciutat que l’acull i en els cors de la seva població per aconseguir una consolidació de la iniciativa en qüestió. Tal i com ha apuntat Luca Ricci, director artístic del Festival Kilowatt de Sansepolcro: “El nostre és un festival més petit i recent que el d’Avinyó o el d’Edimburg, però s’ha convertit en una proposta sòlida des de la seva creació i això es gràcies a la incorporació participativa dels nostres espectadors i espectadores. Quan vam iniciar el projecte, vam notar de seguida una manca d’interès general i preocupant per part de l’audiència. Inspirats per altres iniciatives semblants, vam decidir donar veu i vot al nostre públic. La reacció va ser immediata i del tot extraordinària. De seguida vam completar el grup de ciutadans escollits per seleccionar les propostes que conformarien bona part de la programació del festival i resultava fascinant veure com, cada dimecres, aquell grup es reunia per discutir i debatre sobre dansa i teatre contemporani. Això continua fins el dia d’avui i resulta evident que una de les raons principals de l’èxit i consolidació del festival a Sansepolcro va ser obrir les portes a la nostra audiència. Això, també, l’ha dotat d’una identitat pròpia i molt clara.”
El matí ha acabat amb una nova visita guiada per l’exposició Col·lecció d’espectadors de Raquel André, ubicada al primer pis del Teatre Romea.
La sessió de tarda d’aquesta segona jornada ha estat copada de manera íntegra pels tallers, tots ells realitzats a la veïna Escola Massana, un fet que demostra de manera clara la intenció d’aquesta II edició del Congrés d’obrir-se més enllà de les portes del Teatre Romea. El primer d’aquests tallers, anomenatPerformance com a Acció – Acció com a Performance, ha estat impartit per Raquel André, autora del projecte Collection of People. Aquest taller és un apropament a les pràctiques contemporànies a les arts escèniques que té com a objectiu experimentar metodologies de composició i creació basades en autobiografies, objectes personals, la ficció contra la realitat, la investigació com a pràctica, l’autoteoria i el gir relacional.
El taller La inversió de la mirada: els debats performatius proposats al públic teatral, impartit per Flàvio Desgranges, referent en la investigació i la pràctica del teatre contemporani i autor dels llibres La pedagogía del espectador i El acto del espectador, ha proposat debats performatius on l’anàlisi del teatre comença amb l’experiència personal de cada espectador davant d’un espectacle seleccionat. A partir de fragments de vídeo, s’han fomentat actes col·lectius on, en comptes de preguntar pel significat de l’obra, cada persona reflexiona sobre el seu propi impacte i inquietuds davant l’experiència teatral. Aquesta metodologia busca canviar l’eix analític, enfocant-se a l’efecte estètic en el públic i replantejant la relació entre escena i espectador.
Espectadors, consumidors, comunitats, persones. Estratègies de mediació per a les arts escèniques ha estat el nom del taller impartit per Christian Fernández Mirón, expert en mediació amb comunitats. En aquest taller s’han qüestionat els conceptes espectadors/visitants, públic, comunitats i ciutadania partint d’exemples diversos amb públics i comunitats diferents, casos d’estudi que il·lustren com arribar on no s’arriba amb les eines convencionals, advertiments i aprenentatges. Qui falta als «nostres públics»? Obrim les portes, ajustem els preus, però no vénen. Per què? Ens importa prou per emprendre canvis i estratègies a llarg termini? Son algunes de les preguntes que s’han intentat respondre.
Caroline Heim, reconeguda pel seu treball en la intersecció de la direcció teatral i la participació del públic, i el seu enfocament com les experiències escèniques poden transformar els espectadors i autora dels llibres Audience as Performer i Actors and Audiences: conversations in the electric air, ha impartit el taller Personificar la relació espectador-personatge per millorar el benestar de l’espectador, en el que mitjançant dinàmiques que aborden la transferència, identificació i empatia, els participants han explorat com la connexió emocional entre el públic i els personatges teatrals pot promoure el benestar personal. El taller ha estat impartit conjuntament amb el psiquiatra Christian Heim.
La jornada ha conclòs amb una visita guiada al teatre de La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya, on els assistents han pogut descobrir de prop la singularitat d’aquest espai emblemàtic i la seva història vinculada a les arts escèniques.
