Aquest matí el Teatre Romea ha acollit la jornada inaugural del II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre. Pepe Zapata, comissari del congrés, ha encetat l’acte donant la benvinguda als assistents i fent referència a la darrera edició del congrés d’espectadors i destacant-ne l’efecte i conseqüència més rellevant: la redacció del Manifest d’Espectadors de Teatre construït a partir de les idees, desitjos, esperances i anhels dels 50 espectadors i espectadores vinguts de 25 països dels 5 continents. Des d’aquella primera presentació, el Manifest d’Espectadors ha viatjat molt, convertint-se en un text referencial en diversos actes culturals més enllà del nostre territori. Així, va ser llegit durant la inauguració de l’última edició del festival Mercartes de Valladolid. A Tunísia al Festival Internacional de Cartago , al Circulo de Bellas Artes de Madrid durant el Pública 24 (trobada de referència internacional pels professionals de la cultura) i al festival Kilowatt de teatre, música, dansa i cric celebrat a Sansepolcro, Itàlia.
A més, la lectura d’aquest document va suposar molt més que una simple presentació del manifest i va engendrar una sèrie de ramificacions i iniciatives, inspirades en tot allò que el congrés representa: un canal bidireccional per escoltar la veu del públic i establir-hi unes dinàmiques de comunicació i d’interrelació, només sobrevolades fins aleshores. Per una banda, el Grup Focus va crear el Consell de públics, on un cercle d’espectadors selectes participen del dia a dia dels quatre teatres, donant un feedback permanent no només de la programació teatral, sinó també dels serveis que s’ofereixen. D’altre banda, es va impulsar la iniciativa dels Grans Teatrerus, acció destinada a combatre la solitud no desitjada entre la gent gran, ajuntant 25 parelles de gent jove i espectadors madurs. Recentment, s’ha realitzat la sessió d’emparellament per la segona temporada, comptant ara amb 50 parelles i presència als quatre teatres del grup. Zapata ha finalitzat la seva presentació, fent gala del lema d’aquesta segona edició del Congrés: To be or not to be spectators (ser o no ser espectadors), fent visible la voluntat i compromís del Congrés de posar l’espectador al centre de la mirada.
A continuació, Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus, ha inaugurat formalment el congrés, confessant-se emocionat per l’entrega i participació dels assistents (que ha superat la xifra de la primera edició) involucrant 70 espectadors especialitzats de 37 països dels 5 continents. “Això ens reafirma en el poder unificador del teatre i demostra la força d’aquestes històries que no accepten fronteres i l’impacte que tenen en la societat i en tots nosaltres. El teatre ens ofereix un espai per compartir-les i frisem per escoltar les vostres. Aquest congrés ratifica indiscutiblement l’equació que el teatre és igual als artistes més el públic.” El president ha conclòs la seva intervenció apel·lant a un ferm compromís cap a la democratització de la cultura i de les arts escèniques. “Aquest congrés parla dels drets culturals de totes les persones. Tots mereixem accedir a la cultura, gaudir-la i crear-la lliurement. El teatre no és només espectacle. És un dret fonamental i un bé comú que ens permet créixer com a persones. Així, volem que aquest congrés, aquest espai fet a mida per vosaltres, sigui l’espurna que inspiri noves relacions, noves aliances i nous camins.”
Posteriorment Xavier Marcé, Regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, ha ofert la conferència inaugural, en la que ha destacat la naturalesa única del congrés. “Es tracta d’una iniciativa d’una enorme originalitat. Hi ha diverses accions i festivals, però no existia fins l’aparició del Congrés d’Espectadors, un espai amb l’objectiu central de debatre el lloc de l’espectador en el propi espectacle, on l’espectador es converteixi en un substantiu tan important pel fet cultural i escènic.”
En la seva conferència, Marcé ha volgut definir el concepte de públic des de diferents angles, ja sigui en la seva accepció d’allò que és per tots conegut, allò que està a la vista de tothom o allò que pertany a l’Estat i a tota la societat, a més de la definició pròpia que descriu un grup de persones reunides per assistir a un esdeveniment. “En totes aquestes facetes, allò públic té una connotació de comunitari, de fet cohesionant que pertany a tots els ciutadans i de la qual tots participem. I, per tant, allò públic té, indefugiblement, una profunda connotació política, perquè defineix tot allò a que atorguem la definició de comú.” El regidor ha exposat la necessitat de tractar l’accés a la cultura com un servei públic que mereix tota la ciutadania. “En els darrers anys, s’ha començat a parlar de drets culturals. Tant és així que, l’any que ve, diverses personalitats polítiques es reuniran per situar la cultura com un factor de desenvolupament sostenible. Si la cultura és un dret, però, és la nostra responsabilitat crear els públics que li donin sentit. El primer de tot és que tots ens reconeguem en la cultura, reconeixent-ne el seu valor. I això pertany tant a les polítiques educatives com a les culturals Hem de trencar amb la percepció de que el nostra àmbit de treball pertany només a les elits culturals. Ens cal integrar la cultura i les indústries creatives en tots els àmbits de la nostra societat..” Marcé ha afirmat que recau en tota la societat la capacitat i responsabilitat de generar espectadors i espectadores, incentivant el consum dels formats artístics i encoratjant la participació activa en els fenòmens culturals de tot tipus ja que una societat que sent la cultura com a pròpia té tendència a consumir-la i practicar-la en més gran mesura. “Si els espectadors fossin només una xifra o un apunt comptable, no caldria fer un congrés sobre la qüestió. Només puc felicitar al Grup Focus per la creació d’aquesta iniciativa única en el seu gènere.”
La primera activitat d’aquest II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre ha estat la conferència de Raquel André en la que ha presentat el seu projecte Colecció d’espectadors. André ha explicat que el seu projecte es basa en col·leccionar fets efímers, experiències personals i històries úniques a través d’objectes, documentació fotogràfica i relats compartits.
“Vaig començar el 2014 amb una col·lecció anomenada “amants” on feia i recopilava fotografies de visions personals d’intimat de persones d’arreu del món. Quan vaig exposar aquesta col·lecció, vaig veure que necessitava demanar als espectadors que em compartissin fotografies d’ells presenciant la meva obra, adquirint un nou significat i una perspectiva única per cada un d’ells. Les meves següents col·leccions (col·lecció d’artistes i col·lecció de col·leccions) sempre han acabat evolucionant cap a la mirada de l’espectador. Vaig crear un arxiu online gratuït que tothom pot consultar i on tothom pot participar afegint-hi contingut i material. És aquesta la meva manera de buscar un públic participatiu.”
En acabar el coffee break ha tingut lloc la taula d’experiències i debat Espectadors en risc, en la que s’ha tractat la qüestió de si està en risc el concepte d’espectador, tal com es defineix convencionalment, en els temps contemporanis. Hi han participat Randa Asmar (Líban), Sofía Mercedes Acosta Gómez (Cuba), Ultan Pringle (Irlanda), Grettel Méndez Ranírez (Costa Rica), Roberto Antonio Hernández Zayas (Mèxic) i Basma Eleuchi (Tunisia).
En aquesta taula s’han compartit experiències colpidores de què significa trobar-se en risc. Randa Asmar i Basma Eleuchi han parlat de la dificultat de generar una oferta cultural consistent en països on la seguretat ciutadana no està garantida, on la pobresa relega la cultura i el teatre a una activitat de luxe i no indispensable i on la centralització de la oferta provoca que l’accés des de les poblacions circumdants sigui difícil o impossible. Veronika Streltsova ha explicat com els teatres en el context bel·lic actual d’Ucraïna s’han convertit en veritables refugis de la població, incentivant la creació artística espontània. “Fem art. És el nostre ofici. Un mes després de la invasió russa vam estrenar una peça construïda a partir de les vivències i experiències d’aquells que es refugiaven al nostre teatre. Més de 1000 persones l’han vist i han passat de simplement observar a participar i implicar-se en la nostra realitat social.”
Tot seguit el públic assistent ha pogut gaudir de la conferència La relació espectador-personatge: els elements de les converses psicològiques al teatre, a càrrec de Caroline Heim. L’autora dels llibres Audience as Performer i Actors and Audiences: conversations in the electric air ha parlat de l’atmosfera teatral i de com afavoreix tres tipus de relació psicològics entre els espectadors i els personatges. En primer lloc, la transferència que ens fa adjudicar a un personatge característiques relacionades amb persones i experiències viscudes. En segon lloc la projecció, que ens porta a veure en el personatge aspectes, actituds o trets de caràcter propis que no ens agraden de nosaltres mateixos, i, en últim lloc, la identificació, que ens ensenya similituds entre la vivència o identitat del personatge amb nosaltres mateixos. Aquestes relacions només són possibles en l’àmbit de la representació i, segons Heim, són imprescindibles per que l’espectador pugui gaudir-ne ja que estableix una connexió amb les relacions psicològiques dels personatges de la ficció.
En acabar la conferència de Caroline Heim, ha estat el torn de la Visita guiada per l’exposició Colecció d’espectadors, de Raquel André, que està instal·lada al hall del primer pis del Teatre Romea, i que ha estat una de les atraccions de la jornada entre el públic assistent.
La tarda d’aquesta primera jornada ha començat amb una taula d’experiències i debat tiutulada Espectadors: una experiència d’aprenentatge permanent? en la que s’han tractat temes com la forma en la que es forma un per ser espectador o com es desenvolupen les capacitats artístiques a l’edat adulta. Ha comptat amb la participació de Bethsabé Huamán Andía (Perú), Joan Montllor-Serrats (Espanya), Viviane Ferrerira de Almeida (Portugal), Ptaricia Orozco Toro (Colòmbia), Francisco González Silva (Xile) i Daniela Millar (Xile).
Ha tancat la jornada inaugural la taula de debat Com reaccionen i es comporten els espectadors de teatre a tot el món?, que ha comptat amb la participació de Vera Pintens Gaspar (Portugal), Okbaoui Cheikh (Algèria), Jeffrey Tan (Singapur), Yannick Stiven Fortes Pimenta (Cap Verd) i María Sol Putrino (Argentina).
En acabar aquesta primera jornada del II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre els convidats internacionals han tingut ocasió de gaudit d’una visita guiada pel Teatre Romea.
