Jornada 3 – II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre

novembre 20, 2024 | Espectadors
Acaba el II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre reforçant la posició de l’espectador com a subjecte
Barcelona, 21 de novembre de 2024
Ahir el Teatre Romea va acollir la tercera i última jornada del II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre.
 
La primera activitat del dia va ser la taula d’experiències i debat La postfunció: amb o sense artistes? que va comptar amb les intervencions de Julia Guimarães Mendes, integrant del projecte Programa Mirante; Emilie Boutet, integrant del projecte Les Spectateurices émancipé; Veronika Streltsova, membre de ProEnglish Theatre of Ukraine; Marianela Iglesia Velilla, membre de la Cooperativa de trabajo Marabunta Cultura Accesible, i Mateu Huguet Recasens, membre de l’Associació d’Amics de la Perla 29.
La taula va reflexionar sobre dos models de col·loqui o experiència teatral a posteriori de l’espectacle i de quins punts positius i aspectes menys favorables planteja cada una de les maneres de procedir.
Per una banda, el col·loqui tradicional ofereix l’oportunitat d’excepció d’establir un diàleg directe amb els artistes i l’equip creatiu de l’espectacle; una finestra als orígens, motivacions i objectius que han acabat cristal·litzant en l’obra que es pot veure sobre l’escenari.
D’altra banda, però, es va plantejar la idea de si la mateixa presència de l’elenc de la persona responsable de la direcció escènica i la dramatúrgia no tiranitza l’expressió del públic, cohibint les seves impressions genuïnes i coartant les línies de pensament en favor d’un relat que s’adequa amb la narrativa i intenció artística de la creació.
Per tal d’experimentar com seria un debat postfunció aliè a la presència de les persones que l’han creat, es va proposar un joc de rol amb l’objectiu de donar el poder i la direcció de la conversa a la platea. Primer de tot, els assistents van poder veure, sobre l’escenari del Romea, un extracte de l’espectacle Fireworks de la companyia Antzoki Teatteri, muntatge que ha girat per tot el món i que es va emportar el Premi al Millor Espectacle del 7º Festival Internacional de Teatro de Pristina, a Kosovo. A més, ha rebut la Nominació a Millor Direcció a Tony Casla i les Nominacions a Millor Actriu i Actor per Adriana Galicia y Pol Forment.
Adoptant la perspectiva imaginada dels creadors de l’espectacle, els assistents van poder plantejar les seves impressions i preguntes, lliures de qualsevol límit o reticència.
L’objectiu proposat amb aquestes dinàmiques és, tal com va postular Boutet, convertir l’espectador de teatre en un “espectador emancipat”.
Tot seguit, Flàvio Desgranges, autor de llibres com La pedagogía del espectador y El acto del espectador, va oferir la conferència Dir-se públic: entre la mediació teatral i l’efecte estètic, en la que va analitzar la relació entre teatre i públic en el context actual, explorant com les pràctiques escèniques aborden les urgències de la societat i els canvis històrics a l’art teatral.
Desgranges va plantejar idees com el poder de l’art per provocar canvis en la percepció de les persones, com l’art ens incita a adoptar una mirada poètica cap a la nostra quotidianitat i el fet que l’experiència espectatorial del fet escènic és total en la multiplicitat d’estímuls i elements que conformen l’experiència.
Després del coffee break el públic assistent va poder gaudir de la taula de debat Projectes intergeneracionals i socials, on es van qüestionar, entre d’altres temes com poden les arts combatre eficaçment la solitud no desitjada a través de projectes intergeneracionals o de quina manera les arts poden servir com a eina de creació d’espais per unir comunitats diverses. Hi van formar part Ligia Carolina Salguero Rodríguez, integrant del projecte Primera llamada; Lesbia Téllez, membre de la Asociación Artístico Cultural Las Poderosas Teatro; Rusmila Nkene Ochaga Nchama, Integrant del projecte teatro de sensibilizacion contra la violencia machista; Erola Albesa, integrant del projecte Grans Teatrerus; María Verdu Delgado, directora de l’Asociación Issil para el teatro y la animación cultural, i Roberto Antonio Hernández Zayas, Membre de l’Escola d’Espectadors UV.
La taula de debat va oferir una sèrie de colpidors testimonis sobre les dificultats i perills als quals estan sotmeses certs col·lectius, com els terribles casos de violència masclista tan endèmics massa països, la violència armada de grups criminals o els col·lectius en risc d’exclusió social i com, a través les arts escèniques i dinàmiques teatrals, han aconseguit imposar-se a situacions tan complicades.
Una idea poderosa va sorgir d’aquesta conversa i és el fet que ser espectador de teatre és un potent acte d’integració social, un acte d’empoderament per les víctimes de violència masclista i un instrument per lluitar contra l’abandonament escolar dels joves que venen d’entorns d’exclusió.
La taula d’experiències Diversio! es va preguntar com poden ser divertides les experiències teatral, si la comprensió de la paraula “diversió” canvia segons l’edat, o com ofereix el teatre diversió per a totes les edats, entre d’altres qüestions. Hi van participar Katherine Janneth Bustillos Vila, membre de Proyecto Intersecciones: Cuerpo, pensamiento y letras teatrales bolivianas; Tra Nguyen, Fundadora del projecte The Run; Sandrine Grataloup, membre de Les Scènes Appartagées; Micah Sofia Pinto, co-fundadora de Para Sa Sining Collaboratory, i Kenny Ng Yew Leng, integrant del projecte Menua Kitay: A Sada Borneo Theatrical.
Després d’una visita guiada pel Gran Teatre del Liceu, Miquel Valls, Coordinador del precongrés en la I i II edició del Congrés, i Pepe Zapata, comissari, van presentar les conclusions d’aquest II Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre.
Pepe Zapata i Miquel Valls van presentar les conclusions i balanç de les tres jornades del congrés i van acordar resumir les aportacions d’aquesta edició en el concepte primordial de drets culturals, en la mediació cultural com a mètode de comunicació pur per acompanyar l’experiència escènica del públic, en la necessitat d’una autèntica inclusió i accessibilitat de tots els espais culturals per assolir una veritable democratització de la cultura i en la prioritat absoluta d’entendre l’espectador com a subjecte teatral i no com a objecte.
Per finalizar el congrés, es va presentar l’acció artística Col·lecció d’espectadors, de Raquel André, un espectacle creat a partir d’un taller realitzat amb espectadors de Barcelona, que han compartit les seves memòries teatrals i artístiques amb el públic assistent.

Imatges relacionades