Plora tothom

Plora tothom

by | gen. 16, 2023

No és un espectacle, tampoc un recital poètic. És el dol que un nen comparteix amb la seva mare. I és una mare que està, encara que no es vegi, perquè queda el que no es va emportar en anar-se, que és la veu. Que són uns versos. Un home és un nen és un home. I tot això -mare, mort, nen, home, veu, la suma de tot el que hem estat, totes les renúncies, totes les decisions, la qual cosa no vam veure, la qual cosa vam entendre, la qual cosa vam creure i el que descartem- és això, aquest dol, aquest diàleg a una veu: l’espera que les mares teixeixen en les voreres del nostre cos perquè la vida s’allargui i no ens arribi l’orfandat. No és un espectacle, és la vida que neix sobre un escenari quan les mares falten i el que ens encapsula és un úter gegant ferit d’estrelles, i sona l’única música que tots/as entenem: la d’aquests versos únics que es repeteixen des de la primera llum de l’univers i que diuen així: Un hombre es hijo o huérfano es. Nunca madre. Madre no...