Solastàlgia

Solastàlgia

by | març 23, 2023

“De què ens serveix, la veritat, si ens és insuportable?” “És tanta la resistencia humana a acceptar la pròpia extinció. Espero que Déu ens miri amb pietat, que li fem certa gràcia” “Entreveig finals, grandiloqüentso esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? ¿O és tota l’espècie humana? ¿O és el planeta Terra?” “Mai no havia pensat que, quan cau un sistema, els ritmes de caiguda no són uniformes. Entre els qui fan com si res i els qui lluiten per la supervivència hi ha tots els matisos de la desorientació” Extractes de la novel·la d’Ada Castells “Solastàlgia”, que sortirà al febrer del 2023 amb L’Altra Editorial Solastàlgia és un neologisme que descriu una forma d’angoixa emocional o existencial causada pel canvi climàtic.
Seré el teu mirall (una ciutat al divan?)

Seré el teu mirall (una ciutat al divan?)

by | març 7, 2023

“Seré el teu mirall” Premi Santa Eulàlia 2023 “Barcelona no és Londres, ni París, ni Nova York. Aquestes ciutats es poden permetre el luxe de ser localistes: ningú no els farà cap retret. Barcelona, en canvi, passa temporades en què no s’agrada gens. Em sembla que hi ha poques ciutats al món occidental que es mirin tan sovint al mirall i es preguntin si són més boniques que Blancaneu, les grans ciutats no es fan mai aquestes preguntes. Quan no s’agrada gens, fa com les noies que han estat boniques i es reclouen a casa perquè ningú no els vegi els estralls de la decrepitud. D’altres vegades, en canvi, es revifa i es torna restauradora. Aleshores es fa líftings per tot arreu.” Això deia Montserrat Roig en el seu llibre Barcelona a vol d’ocell. Explica molt bé uns quants dels trets característics de Barcelona, una bona part derivada del fet de ser la capital d’una nació sense estat. Seré el teu mirall està situada al 2003, just abans d’un d’aquests moments catàrtics...