3r Cenacle amb Andrés Lima

3r Cenacle amb Andrés Lima

Àfora celebra el tercer cenacle amb Andrés Lima El 28 de novembre, va tenir lloc el tercer cenacle d’Àfora al restaurant El Racó d’en Cesc, una de les activitats del programa Platea 618 que vol connectar i afavorir la relació entre els professionals del sector de Barcelona i Madrid. En aquesta ocasió el convidat principal va ser el director Andrés Lima qui, aprofitant la seva estada al Teatre Romea amb Paraíso Perdido, va compartir una llarga conversa –moderada per Daniel Martínez, president de Focus- amb Daniel Anglès, Joan Arquè, Sergi Belbel, Tania Brenlle, Oriol Broggi, Marta Buchaca, Pau Carrió, Carol López, Julio Manrique, Ramon Simó i la direcció del Grup Focus.
El meu cos il·lustrat

El meu cos il·lustrat

El meu cos…, braços, mans, coll i pit estan coberts de tatuatges i, per afinitat, m’és impossible evitar que em vingui a la memòria aquell home protagonista d’un conte de Ramón Gómez de la Serna, que tenia la mania de tatuar-se i al qual els metges sabien situar els seus dolors com no se situen sobre cap malalt: “el mal el té vostè en les noces dels elefants…”.
L’animal-filòsof

L’animal-filòsof

Els grecs definien els anthropoi, les persones, com aquells que no eren déus. Més endavant, els éssers humans es caracteritzaran també en termes negatius com aquells que no són animals. A partir del Renaixement, i més concretament en l’obra de Giovanni Pico della Mirandola, els homes s’ubiquen entre els àngels [els déus] i les bèsties. Avui, en aquest primer quart del segle XXI, els éssers humans s’estan començant a caracteritzar com aquells que no són màquines. Aquesta nova mitologia es consolida a Blade Runner, per exemple. En aquesta nova mentalitat, ¿on queden doncs els animals? Han passat de fer-nos por a ser objecte de compassió. Han passat de ser un tòtem a ser un tabú. Jo, l’animal-filòsof, en vull parlar, de tot això.
Sobre Shakespeare: Hamlet era gras

Sobre Shakespeare: Hamlet era gras

L’obra de Shakespeare és una galàxia immensa en expansió contínua, però hi ha coses en què et podem ajudar. Per què ens agraden els versos de les seves obres de teatre? Per què ens fascinen personatges com ara Juli César, Macbeth, Otel·lo, o Romeu i Julieta? Les obres que es van estrenar fa gairebé 500 anys, tenien aleshores el mateix sentit que tenen ara? El dia 23 de gener t’ho expliquem al teatre Romea.