Pensar amb les mans. ACTE III: Atelier meravelles

Pensar amb les mans. ACTE III: Atelier meravelles

Quan penso amb les mans, fabrico intensitat de temps, i poso el focus en l’essència del que soc.L’Atelier Meravelles transporta tot el seu Laboratori del Vestir, i el fa pujar a escena, per tal de recrear el seu dia a dia, on fa dinou anys, que ensenya a expressar-se i construir la pròpia indumentària.Veurem en directe, com la història de cada persona transmuta fins a convertir-se en un vestit. Viurem, des de dins d’aquest taller, tot el procés de fabricació de la roba (disseny, patró, confecció) d’uns vestits que mostren la identitat de cada un dels participants, autèntics retrats de la seva ànima.La vida és una gran, genuïna i irrepetible obra d’art. Quina indumentària vestiràs?
Claveles

Claveles

A l’abril de 1974 esclata la Revolució dels Clavells. Tres joves estudiants espanyols, Violeta, Javier i Ramón, viatgen a Lisboa per a viure en directe el naixement de la democràcia al país veí. 50 anys després, Javier visita a Violeta amb un ram de clavells. Ramón, la parella d’ella, acaba de morir. La trobada comença malament. Porten 40 anys sense veure’s i sumen rancors i silencis. Ell arriba disposat a revelar el callat, la qual cosa no imagina és tot el que ella oculta. El passat es desplega: les traïcions i els amors, les ambicions polítiques i les utopies perdudes. L’ahir i el present s’entremescla, també el personal i el polític. Les decepcions particulars esdevenen ideològiques. Sobrevolant la discussió, embastant-la, la Revolució dels Clavells. Després de 40 anys de desacord i pèrdues entre Javier i Violeta, es perfila com el lloc on tornar. Tornar físicament, però també amb la memòria. Recuperar l’emoció, la il·lusió d’un futur compartit. CLAVELES proposa un viatge d’anada...
Pensar amb les mans. ACTE II: de la fusta al so

Pensar amb les mans. ACTE II: de la fusta al so

En general, quan pronunciem la paraula “tecnologia” pensem en telèfons mòbils i coses per l’estil. Oblidem que transformar el tronc d’ur arbre en un violí també és tecnologia -antiquíssima, sens dubte, però no per això menys tecnologia-. David Bagué va crèixer observant amb atenció els ferrers o els ebenistes del barri de Gràcia que, per la seva banda, havien observat amb atenció la feina dels grans mestres del modernisme; i aquests la dels seus pares… I així arribaríem al gòtic, o al romànic, o a la mateixa punta de ferro de les sagetes dels laietans. Aquesta cadena de transmissió és molt fràgil i està a punt de trencar-se, però encara existeix i convé preservar-la i admirar-la.